Podem organitzar un bon dia de muntanya si combinem esta ascenció amb la de la Mola de Segart, el Xocainet, la Redóna o el Pic de l'Àguila, inclús podem fer-les totes en la mateixa jornada. Nosaltres, partint de Segart hem pujat a la Mola per la vessant nord, el descens lo hem fet per la canal de la Mola, i hem tornat a Segart i des d'allí mamprendrem l'ascens al Garbí per la canal i baixarem de nou al poble per la senda que queda a l'oest- una altra variant del GR10-

Hem arribat a Segart després de baixar de la Mola i visitem el bar, com a bons muntanyers, per a reposar forces abans d'escometre el segon repte del dia, pujar al Garbí per la canal. Eixim de Segart per la carretera fins a trobar, en una revolta tancada a l'esquerra, l'indicador de GR10.

Esta senda ens condueix a través del barranc fins als mateixos peus de la canal on comencem ja les enfilades de ruscos. Prompte comencen a aparéixer les primeres cadenes fixades a les roques que ens ajuden a superar els escalons i passos més complicats.

Ascensió resulta amena i no defrauda al grup. La canal és l'eixida natural de les aigües que s'arrepleguen en el massís del Garbí pel que en algunes zones, entre les roques queden grans tolls que hem de sortejar.

Sense donar-nos arribem dalt. Coincidim tots en què se'ns ha fet curt i que esta enfilada ha sigut el millor del dia. Ara ens dirigim per la pista en direcció nord-est per a buscar el camí que ens porta al mirador.
Ens avancen uns genets a tota velocitat. Passem per unes edificacions que hi ha en la zona de la pinada i que ara pareix que estan enfocades al turisme. Els cavalls estan allí i segons ens diuen són una de les ofertes que podem disfrutar en estes instal·lacions. També venen refrescos, etc,etc. Bo, la veritat és que es pot arribar fins ací amb cotxe i que el paratge és perfecte per a passar un bon dia de camp. Arribem a la zona del mirador, prenem posicions, traiem les provisions i ens peguem un bon dinar refugiats en les parets de la xicoteta ermita. Si la canal ha sigut un èxit, no ho és menys el mig litre de Barón de Turís que porte en la motxilla.
Ara cal tornar. Prenem el camí de tornada per la pista fins al punt en què apujàrem la canal i d'allí hem buscat la senda marcada com GR (ens confonem en principi amb una pista nova oberta i hem tornat arrere). Esta senda transcorre paral·lela a la vertical de les parets del Garbí buscant el tossal pel qual descendeix traçant zig-zags fins a arribar a una pista que prenem direcció est. Deixem la pista en un encreuament en què hem de prendre una senda, marcada amb GR, paral·lela al barranc que desemboca just darrere de l'ajuntament de Segart. Quasi ens toca traure les llanternes.
Les llums del poble ja estan enceses.